Albert Ràfols Casamada

L'artista Albert Ràfols Casamada (1923-2009) va ser un dels artistes més importants de la segona meitat del segle XX a Catalunya. La seva obra és repartida pels museus i fundacions més importants del món. En aquest cas, una obra representativa d'aquest autor, a qui es va dedicar una retrospectiva a l'Hospicio Cabañas de Guadalajara el 2006.

Autorretrat mexicà, de Xavier Cugat

Aquesta obra del músic i dibuixant Xavier Cugat (1900-1990) havia de formar part de la nostra fundació, ja que ell mateix es va dibuixar l'any 1981 com a mexicà, amb el seu habitual ratolinet a la ma, i amb un violí a l'altra.

Bosco Sodi

Bosco Sodi és un mexicà afincat entre BCN i Berlin, on ha creat aquest tipus d'obres d'art tan interessants a mig camí entre la pintura i l'escultura: realment el pigment acumulat sorgeix com un element orgànic i viu sobre el quadre, talment com si fos terra viva o un gran fong que s'expandeix poc a poc. Els darrers colors amb els quals ha treballat son el rosa, el blau i aquest taronja tan volcànic. Darrerament les seves obres es cotitzen a Sotheby's. És una bona mostra de l'art actual dels mexicans a casa nostra.

Un nou Uclés

Aquest es diu L'home blau, el drac i les mosques, fa 195 x 130 cm i Mexcat l'ha adquirit a una galeria de València. És un Uclés de la bona època del 87, tornant d'aquelles grans mostres que significaren l'inici de la transvanguarda. Sens dubte la nova figuració europea com a moviment té molt a dir al respecte d'Uclés i les seves formes definides, sornegueres, i els seus grupuscles d'animalons i insectes desdibuixats.

Verge Barroca

D'una bellesa captivadora aquesta Mare de Déu de finals del segle XVI, és a dir de 1500 i escaig, i que prové d'una vella església de la Franja. Sembla que el 37 uns pobres veïns van amagar a casa seva, a Zucaina (Castelló, comarca de l'Alt Millars) la Verge de l'església abans de la crema, i allí s'hi va estar uns quants anys, més de setanta, fins que arribà a les meves mans. Eren uns comerciants de draps de la comarca del Matarranya, Vallderoures, Calasseit, etc. Conserva restes de policromia barroca. Es serena i colpidora.

Hoquei, de Joaquim Terruella

Joaquim Terruella (1891-1956) també va ser deixeble de Segundo Matilla, el seu oncle, Rusiñol i Meifrèn. La seva obra, valorada però poc reconeguda es troba en aquell espai mig que ocupen els Serrasanta, Sunyer, Tamburini, Graner o Durancamps. En aquest cas una aquarel·la d'un jugador de hockey

L'ermita de Fèlix Urgellés

Un petit oli sobre taula de Fèlix Urgellés (1845-1919), sens dubte un dels grans paisatgistes catalans amb els olotins Vayreda, Urgell, Mir, Rusiñol, Martí Alsina o Meifrèn. És una ermita perduda en un paratge llunyà cap al capvespre, un precursor de l'impressionisme.

Baixant de la Font del Gat

Aquest dibuix del gran pintor català Lluís Roig i Enseñat està datat el 1904. Es titula Camí de la font del gat, un lloc on aquells anys es reunia la gentalla els caps de setmana a fer-la petar. Un testimoni ja perdut del nostre districte. Per això, per proximitat, com a estudiós de la vida i miracles de Sants-Montjuïc, i per la bellesa estètica i decadent que desprèn, és que em vaig quedar aquesta il·lustració a llapis. Talment deliciosa, esperant l'aparició de la Marieta de l'ull viu en qualsevol moment, furtiva rere aquella tanca.

Sant Nicolau del s XVIII

Aquest Sant Nicolau, del segle XVIII, prové d'una petita capella de la Alpujarra, concretament de l'església de San Miguel, al poble de Nacimiento (Almeria). Sembla que fa uns 50 anys quan van fer reformes a l'església, el sacerdot se la va endur a casa, i allà la tingué fins que morí i la casa es va vendre als seus propietaris actuals, als quals Mexcat l'ha adquirit com a mostra d'art mediterrani.

Alex Nogués poètic

"Un núvol blau" és una obra simple i lírica que combina fusta, vidre i un petit núvol irreal en un fons blau de paper. És una obra que ens va enamorar per la subtilesa que ens aporta l'instant en que s'agafa al vol un petit núvol i s'enmarca d'una forma fotogràfica entre dos vidres. Àlex Nogués és un dels nous artistes catalans més representatius i de projecció.

Xaus, eXplosió

Una imatge de la sèrie Retrats, esboç imaginari de Lucas Cranach, de colors vius insolents i radicals. Xaus combina a la perfecció la visió onírica del món amb un color explosiu i saturat de condició deliciosa. Forma part de la col·lecció pictòrica de mestres del segle XX de Mexcat

Santa Bàrbara

Aquest fragment de retaule ens proporciona la bellesa de les faccions d'aquesta santa, però també pel fons urbà que l'acompanya, del segle XVIII. Mexcat creu convenient la incorporació al seu fons artístic de peces d'aquest estil, que mostren l'evolució de l'art del Mediterrani

Daniel Argimon en vermell

Daniel Argimon és un dels grans pintors catalans de l'escola informalista. Aquest quadre fantàstic en un vermell liceístic forma part de les obres principals de Mexcat. Realment, és un d'aquests grans autors que ha estat molt valorat per la crítica i poc pel mercat. Així que segueix esperant temps millors. www.argimon.org

La dansa, d'Stephen Wilks

Fa uns mesos, en una exposició de Stephen Wilks a la galeria de l'amiga Ysabel Pinyol Mexcat va adquirir aquesta obra. Segons un crític d'art present a la inauguració, el millor dibuix de la mostra. Mesos abans ens haviem dut un dels burros de roba d'en Wilks a Montserrat, les fotografies del qual formen part d'una mostra. Mexcat ha triat aquesta obra com a la mostra d'una lluita constant entre l'ase català i el brau espanyol.

Lilia Lujan

De nou una obra mexicana, aquest cop de Lilia Lujan. Una obra senzilla sobre cartró amb una concepció dual. De fons uns colors gairebé suprematistes i en primer pla, mig en relleu figures d'una dimensió primitivista

Els gravats de Villadelprat

Maria Dolors Villadelprat fa uns gravats exquisits, amb una profusió de colors senzilla però justa i equilibrada. Una feina encombiable

Francesc Fornells Pla

La qualitat de Fornells Pla és indiscutible. La seva obra, reconeguda arreu és d'un gran valor i d'un impacte estètic sensacional. No podia oblidar-lo en la meva col·lecció, així que vaig poder comprar aquesta tècnica mixta de tanta força visual.

Puerto Vallarta

La darrera vegada que vam estar a Puerto Vallarta vam observar un bon home, sense braços, que pintava quadres amb un pinzell entre els llavis. L'essència de l'art és aquesta, pintar fins i tot, amb ganes i amb qualitat, quan les condicions són adverses. Les seves obres no són valuoses. Però tenen un valor increible. Un petit homenatge a aquest home.

Guinovart, el geni

De Guinovart vaig poder adquirir aquesta litografia intervinguda. Ja sabeu que no sóc amic de les litografies, però com que aquesta havia estat tocada per la mà de l'artista, no vaig dubtar en adquirir-la. La intervenció, és clar, en ser per a cada litografia diferent, li atorga una "unicitat" que sempre intento buscar en les meves obres

El mallorquí Pau Fornés

Novament devem a una donació tenir a les nostres mans aquest dibuix de "La Sireneta de Copenhague" realitzat per en Pau Fornés, ja desaparescut. Artista multidisciplinar on els hagi, Mallorca li deu molt

Joan Brotat, el menor

Em sap greu el nom que li poso a aquest títol. Però Joan Brotat, tot i ser un gran artista no ha tingut la consideració que es mereix. Crec que li devem entre tots, que ben aviat li pugui treure aquest apel·latiu.

Fotografies de l'Anna Turbau

Aquestes fotografies originals de l'Anna Turbau del festival de Jazz de Barcelona, de principis dels setanta són un regal de la meva amiga Núria. A ella li agraeixo ser posseidor d'aquest tresor i d'uns quants més que han enriquit la meva col·lecció d'art

Mèxic al record

Aquesta obra, de fet, no és meva, sinó del César, ja que va ser regal d'un bon amic seu després d'una estada a Barcelona. El cortador de agave és el seu títol, un bon home del color blanc que no crema sota el sol escapçant les fulles d'aquests inmensos cactus. Presideix la nostra sala

Joan Brossa i la fuscor

Tornem a les litografies. Aquesta, de nou, un regal de la meva millor amiga. Un Brossa tan bonic com aquest, amb aquesta imatge conceptual de percepcions tan radicals, m'acompanya des d'un raconet del distribuidor. Jo l'anomeno "Des de la fuscor" perquè no en sé el nom.

Naïf llatinoamericà

Un parell d'obres d'aquestes característiques vam comprar a la ciutat de San Miguel de Allende, en la nostra darrera visita a Mèxic. Sense excessiu valor, son obres d'artistes locals amb un estil naïf tan característic llatinoamericà

El gran Joan Pere Viladecans

Sempre m'ha agradat Viladecans. La seva pintura és vital, metòdica i sorprenent. I aquest "Modestissim homenatge a Tàpies" que Viladecans va realitzar el 1968, amb les creus característiques del mestre, i els seus colors càlids, em va robar el cor. I finalment el vaig comprar

Més Pop Art

O digueu-li neo-pop. El que fa Steve Kaufmann, un dels amics de Warhol i col·laborador amb ell a The Factory, és seguir l'estela del mestre. En aquest cas, la marca són les conegudes xocolatines M&Ms. Sembla mentida que sigui pintura oi?

Torner de Semir, català i oblidat

Miquel Torner de Semir és un d'aquells autors amb un estil prou personal i delicat com per tenir categoria de primera figura. I en canvi es troba apartat i oblidat dels cercles habituals. El meu petit homenatge va ser adquirir-ne una obra, una mena de Menina deliciosa i acolorada de forma meravellosa

Un del pares del dadaisme

El romanès Marcel Janco va ser un dels pares del dadaisme, una corrent que el que desitjava sense més pretensions, era l'art per l'art. Aquesta aquarel·la sense sentit, sense forma i sense color, gairebé ens mostra els motius del Dada

El dibuixant Pere Pavia

Aquests dibuixos de Pere Pavia fruit d'una donació d'una bona amiga, encara que no s'aprecien gaire bé, són colpidors. Homes amb positures torçades i difícils, entre patint i doloroses, són d'una intensitat genial. Aquí, un petit Sant Sebastià

Un altre Muxart

Si l'altre Muxart era dels anys 50, de la primera època de l'autor de Martorell, en que va anar becat a Roma, aquesta és de la darrera fornada de final dels 90 i principis del XXI.Rostres i personatges gairebé marcians amb pinzellades gruixudes i ombres de colors sorprenents. Muxart segueix millorant amb l'edat. Com els bons vins

José Luis Cuevas

Un dels autors mexicans més importants d'aquests darrers anys és José Luis Cuevas. D'ell, amb relacions continuades amb Catalunya, en tinc aquest petit autorretrat fet sobre un full de llibreta enviat a un amic seu, el 6 de febrer de 1961. Sens dubte, el turment i el tedi es reflexen al seu rostre

Els dibuixos de Carme Serra

Subtilesa, melangia, una visió caleidoscòpica del nostre mon personal, fictici i real, i uns paisatges desolats i tardorencs. Les visions de Carme Serra, en dues litografies que em regalà la N, són d'una bellesa colpidora.

Joan Josep Tharrats

Tot i que es tracta d'una obra menor, aquest collage i tècnica mixta d'en Joan Josep Tharrats és una de les primeres que va penjar a casa, i per això li tinc una estima especial. Tharrats, ningú ho dubta és un dels genis de la pintura catalana del segle XX juntament amb Tàpies, Cuixart, Dalí, Miró, Guinovart, Muxart, Clavé o Viladecans. I què voleu que us digui, es colors, tot i que no són els colors Pop de Max, em semblen essencials

Genis del Pop Art

En Peter Max no sé si és un geni, o és un gran artista. Però Peter Max em sembla inèdit, diferent, estrany, generós, violent, trencador. Segurament aquestes obres no penjarien mai d'alguns salons que conec. Però si que ho fa del nostre, perquè sóc un enamorat dels nordamericans, i pel que deu el món del disseny i dels mitjans de comunicació a gent que es va avançar a la televisió i a les webs amb les seves obres d'art.

Tisi da Garofalo

Aquesta taula del segle XV està atribuida al gran autor italià Benvenuto Tisi da Garofalo. Això de les atribucions, igual que el meu Jaume Cabrera, és una cosa que es pot discutir fins a la sacietat sense acabar-ho de tenir mai del tot clar. Però l'important és percebre darrere de les malures que han afectat a aquesta taula aquests darrers anys la mà d'un mestre. Aquest Jésus a l'hort de les oliveres ens recorda el més pur estil de la Baixa Edat Mitjana i ens acosta ja al que serà el Renaixement. Un petit tresor, per restaurar això si

Bertran Masses

L'obra singular del català Frederic Beltran Masses barreja sovint un caràcter místic i oníric amb retrats de la societat catalana i espanyola de principis del segle XX, amb un fort component de línia i color. Beltran Masses és encara avui un dels grans desconeguts de l'art català que cal reivindicar de nou. Esperem-ho

Javier Mariscal

Aquesta obra bastant gran ocuparà ben aviat el passadís. No és que encara no la tingui, sino que encara no he tingut temps d'emmarcar-la com es mereix. Mariscal va ser coronat amb el Cobi i des de llavors s'ha forrat dissenyant qualsevol objecte que li passava per les mans. Cal reconèixer, però, la vàlua d'una obra amb un estil iconogràfic, i també tipogràfic, inconfusible. Aquesta "Cantina" que vaig adquirir a la galeria de la meva amiga Ysabel Pinyol n'és un exemple inmillorable. Gràcies Ysabel perquè el preu també era un regal.

El màgic Salvador Aulèstia

Mexcat disposa en la col·lecció algunes obres sobre paper de l'estrany, místic i reconegut artista català Salvador Aulèstia. Aquí en mostro uns quants dels vuit que ens van cedir. Són troballes i dissenys onírics, qui sap si per un decorat, per roba, per pintures o per murals. L'Aulèstia era un dels genis de meitat del XX

Retrat d'Ignacio Alcázar

A l'habitació, sobre el capçal del llit hi tenim el nostre retrat, realitzat per l'artista madrileny Ignacio Alcázar. La particularitat del retrat és que tan sols amb la mirada és capaç de reflexar els nostres sentiments, els nostres rostres, les nostres actituds. Un record molt bo de l'amic Alcázar, amb qui ens vam trobar un dia per una sessió de fotos per a aquest retrat, quan jo era gairebé a l'altre barri amb una grip horrorosa. Quina intensitat, els ulls del César

L'amic Josep Uclés

Tinc la sort de poder haver estat amb en Josep Uclés unes quantes vegades prenent un cafè. Un dels que ha estat màxims exponents de la nova figuració europea a Catalunya, amb permanents contactes amb Berlin i Paris va crear per a la Societat Coral la Floresta aquesta obra, que avui tinc a casa, ja que la vaig finançar avui. És una obra viva, dinàmica, senzilla però alegre i estrepitosament lluminosa. El geni d'Uclés i els seus personatges tan característics es torna a posar de manifest

Louis Marchand des Raux

Aquesta obra, cada dia que passa m'agrada més. La vaig adquirir a un col·leccionista francès, sense gaire espectatives sobre ella. Però em va captivar al cap de bastant temps. Les formes estranyes, el gerro, la dona sense rostre, les taques de colors que ens aporten un conjunt escenogràfic intrigant. Una bonica mostra fauvista.

Josep Grau Garriga

Aquesta escultura d'en Josep Grau Garriga ocupa la tauleta central de la sala de casa entre uns quants llibres d'art i història. Sembla com un gran ou que surt d'una mena de niu de palla amb unes quantes cordes. La veritat no és que sigui excessivament bonica, però té quelcom de misteriós que m'atrau. En Grau Garriga és un geni del tapís i d'aquesta mena de grans collages i tècniques mixtes que sempre em recorden la terra, el paisatge, Catalunya, el Vallès.

Jaume Muxart

Aquest Jaume Muxart és de l'època en què el pintor es traslladà a viure a Roma becat, aproximadament a principi dels anys 50. És un oli d'uns 50x70 i ens mostra el Colosseu. Ara el tinc a l'entradeta però ben aviat el canviaré pel Sant Geroni de més avall, ja que després de passar per una sala on l'han valorat, en més de 5000 euros, torna a casa. Vuelve, a casa vuelve por Navidad

Anònim s. XIX-XX

Arcàngel

Oli sobre tela (Mèxic)

Anònim (Escola grega del XIX)

Tot i que sembla una obra medieval és, segons els tassadors de Balclis, una obra grega del segle XIX. Probablement serviria d'icona portàtil per a algun frare, qui sap si del Mont Athos. Execució bella però una mica mamès. El marc, amb incrustacions de nacre sobre fusta també és molt bonic.

Jaume Cabrera (atrib.) - (Catalunya 1390-1420)

Aquest Sant Geroni, de l'escola catalana, el vaig comprar per un bon preu a un nordamericà que se'l treia de sobre. La veritat és que em va impactar, per les seves dimensions (un metre per uns 60cm) pintat sobre tres plafons de fusta. Darrera, dos llistons de fusta aguanten i uneixen aquests tres llistons. Jaume Cabrera va ser un gran pintor i fer atribucions d'aquesta mena és ben complicat. Si no podem assegurar que sigui del segle XV, el que si que podem saber és que és anterior al XVI. Evidentment ha patit moltes repintades, una d'elles al segle XIX tal com diu en l'etiqueta de darrera, i atenció!! una restauració feta per un ebenista!! Va sortir a subhasta a Balclis el febrer de 2009 amb un preu de sortida de 5000 euros, però no es va vendre. Deu ser la crisi. En tot cas, tampoc em sap greu. Ha servit per posar-li un preu, bastant més substanciós del que em va costar.